Sortim molt aviat, aprofitant la possibilitat de fer-ho durant el Pont de la Puríssima. El nostre primer destí, Siurana, queda lluny, fa fred, sembla que plou per moments i hi ha boira densa. Les condicions no acompanyen, però en arribar la vista tant del poble com sobretot de l’entorn natural és imponent. No és estrany que aquest poble sigui en tots els rànquings com un dels més bonics de Catalunya. Segons llegim, a més, va ser l’últim bastió musulmà en caure durant la Reconquesta, el 1153, quan ja ho havien fet Tortosa i Lleida. Vistes espectaculars i entorn feréstec, indòmit. El segon punt representa un gir radical, si no fos també pel seu origen medieval. El Monestir de Poblet no necessita presentacions. Un dels més bonics del món, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des dels anys vuitanta i sepulcre de molts reis i reines catalans i aragonesos. El claustre cistercenc i l’església, harmoniosos, elegants i de bonica factura. La tercera parada és a Montblanc, que encara conserva més de 1,5 quilòmetres de muralla medieval. Una de les seves portes és la de Sant Jordi, on la llegenda situa la mort del drac. Destaquen dues esglésies, la de Sant Miquel i Santa Maria -aquesta última, amb una façana barroca a l’alçada de les millors del territori-. Acabem el periple a Guimerà, un petit poble afectat per la despoblació que amenaça al medi rural però que conserva una torre declarada com a Bé Cultural d’Interès Nacional el 1949. Carrers, façanes, arcs, la Plaça Major… Recorregut, francament interessant.